Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

obrir

1 entreobrir o mig obrir (una porta, una finestra, etc.)
reobrir, tornar a obrir.
esbatanar o esbalandrar, obrir del tot (portes, finestres, etc.).
obrir de bat a bat, íd.
esportellar, obrir un portell (bretxa) en una muralla.
espanyar o despanyar, obrir una porta o una tapa fent saltar el pany que la tancava.
forçar, obrir per força una porta, una finestra, etc.
descloure (→), obrir allò que era clos, però que normalment pot obrir-se. Descloure els llavis, els ulls, etc.
desclucar, obrir els ulls.
esberlar. Esberlar un albercoc.
esbaconar o obrir en canal, obrir de dalt a baix un animal escorxat.
esbotzar, obrir una cosa prement o picant.
desobstruir o desembussar, obrir un conducte que s'havia tapat per un embús.
desbarrar, obrir una cosa fent-la cessar d'estar barrada.
esventrar, obrir el ventre a un animal; fendre completament un atuell, un mur, etc.
desopilar (tèc.), obrir una cosa obstruïda, esp. les vies excretores del cos.
destapar. Destapar una ampolla.
escarificar, obrir la pell, tallant-la lleugerament amb una llanceta.
badar. Li va badar el cap d'una pedrada.

2 plantar botiga, obrir-la.

3 (obrir-se pron.)
esbadellar-se (una flor, una pinya, etc.)
esbadocar-se (una fruita, com la magrana)
pellobrir-se o pellpartir-se (un fruit)
esclatar o descloure's (una poncella)

© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana
Enciclopèdia Catalana
Abreviacions